Només hi ha una cosa que em sàpiga greu d'haver-lo conegut, i és no haver-ho fet més a fons, sempre he pensat que encara em queden moltes històries per sentir, històries que parlen, d'un temps, d'un país.
Des de que vaig entrar a formar part d'Esquerra Republicana de Catalunya, he vist a Ignasi com una font de vitalitat, com un model a seguir, una persona a escoltar, els seus consells eren savis, i em fascinava la idea aquella, que tot i la seva edat, havia après a reafirmar-se amb els seus sentiments, a no renunciar a res. Sempre el ficava d'exemple quan em deien "ja et passarà quan et facis gran" i jo sempre deia "jo mai podré renunciar a allò que és meu"
El dia 14 d'abril d'aquest mateix any, coincidint amb l'aniversari de la proclamació de la República, vaig fer-li una visita, a ell i a la senyora Montserrat, la seva esposa. Vaig transmetre la meva voluntat, i la del partit, a formar part de la llista republicana per a les eleccions del 27 de maig, ell, per la seva part, ja havia acceptat ocupar un dels llocs més importants de la llista, el que, tal i com vaig dir al míting central de campanya, no és un adéu, sinó una vertadera porta oberta al futur.
D'això és del que vam parlar aquella tarda, de futur, del poble, del país, de la llibertat.
Desprès de les eleccions, vaig tornar a fer una visita, acompanyat per Josep-Lluís. Vam trobar-nos un Ignasi apagat, cansat, però amb la força necessària per retransmetre'ns aquella il·lusió que ens fa falta per a governar, la seva encaixada de mans, va significar un abans i un desprès, ara si que tinc clar, que el jovent som els verdaders portaveus de la memòria, recorrerem el país, de nord a sud per fer valer les nostres exigències com a ciutadans i ciutadanes d'una nació sense estat, serem la flama viva dels que han caigut. Ignasi, pot estar segur, que el seu missatge ens ha arribat, la seva força ara és nostra, la seva saviesa serà la que retransmetrem.
Visca la República i visca Catalunya Lliure
[@more@]
